Nuestro Padre Jesús en el Prendimiento
Fundació: 19 d’agost de 2014.
Imatge: Jesús Captiu.
Escultor: Ramón Martín, natural d’El Viso del Alcor (Sevilla).
Anda: Obra del tallista José Ángel Banegas, natural de Villarrubia de los Ojos (Ciudad Real). És un anda portada a costal, amb canastra i respiradors realitzats en fusta de cedre real i tallats en línies barroques; la canastra va proveïda de 8 cartel·les, 4 en els cantons i 4 centrals, en les quals veiem relleus d’imatgeria. L’anda porta també 6 canelobres de línia neobarroca. En l’actualidad es troba amb el procés de talla pràcticament finalitzat, faltant encara detalls d’imatgeria i està preparada per a ser daurada amb pa d’or en un futur.
Nombre de cofrades: 320.
Nombre de portadors: 30.
Estendard: Confeccionat amb vellut de cotó blanc i brodat en diferents tonalitats d’or, engreixat i enriquit amb lluentons d’or, pedres de vidre i cordonets d’or fi, amb la Creu Trinitària al centre i al damunt una corona real. A la part inferior una corona d’espines bordejant una “J” i un clau com a símbol de l’esclavitud de Crist.
Indumentària: Vesta blanca amb botoneria de color blau marí. Caputxó també blau amb escut amb la creu trinitària dintre d’oval amb rivet daurat i fons blanc al seu jupetí. A mitja alçada de la vesta, al costat dret i baix, creu trinitària. La vesta es complementa amb cinturó d’espart de tres sivelles i guants blancs. Calcen sandàlia negra.
Insígnia: Creu trinitària sobre fons blanc orlada amb cordó daurat.
Bàcul: Per a la processó del Divendres Sant, s’empra brandó que descansa a la cintura durant la desfilada.
Seu Canònica: Parròquia de Sant Francesc d’Assís.
Seu Social: Junta Central de la Setmana Santa.
Ecce Homo
Fundació: 1982.
Imatge: Santíssim Ecce Homo. La Flagel·lació: conjunt escultòric format per botxí, guàrdia pretorià i un Crist lligat a la columna.
Escultor: Ecce Homo (de l’Escola de Olot). Flagel·lació (1998. De l’escultor Luís David Salmerón Campos, Socuellamos -Ciudad Real-).
Nombre de cofrades: 160.
Nombre de portadors: Ecce Homo: 30 portadors aproximadament.
Flagel·lació: portada en carro per 10 portadors.
Estendard: Tela negra que presenta a la part central corona d’espines amb flagell i vara brodada
amb fil d’or.
Indumentària: Confrares: túnica i caputxó blancs, capa negra i cinturó negre brodat amb columna, flagell i vara. Les mans es cobreixen amb guants blancs i calcen sabata negra.
Portadors Ecce Homo: túnica blanca i cinturó negre de vellut negre, brodat en fil d’or i al centre de la part davantera la insígnia de la germandat amb columna, flagell i vara brodats amb fil de plata i
fil d’or respectivament. Les mans es cobreixen amb guants blancs i calcen sabata negra.
Portadors de la Flagel·lació: túnica i caputxó blancs, cinturó negre brodat amb columna, flagell i vara a la part central davantera. Les mans es cobreixen amb guants blancs i calcen sabata negra.
Insígnia: Al muscle, corona d’espines amb flagell i vara brodada amb fil d’or.
Bàcul: Varal platejat, rematat per corona d’espines amb tres claus al seu interior.
Seu Canònica: Parròquia de Santa Maria, la Major, d’Oliva.
Seu Social: Junta Central de la Setmana Santa.
Jesús Natzaré “Caps de ferro”
Fundació: 24 de març de 1780 (Terç Orde Franciscà).
Imatge: Jesús Natzaré portant la creu.
Escultor: Primitiva imatge: José Esteve Bonet (1780).
Imatge actual: Francisco Teruel (1940).
Nombre de cofrades: 307.
Nombre de portadors: 30 costalers i 12 portadors.
Estendard: Bandera rectangular morada rivetada amb serrell daurat que presenta brodat de la imatge del Natzaré circumdada amb la inscripció “Asociación Jesús Nazareno -Oliva-”.
Indumentària: Soldat romà: túnica curta blanca, rivetada en maneges i faldó amb galó daurat i coberta per peto de pell amb la imatge del Natzaré. Capa granada amb voltes morades que enganxa amb fermall i cadena. Al cap, casc amb visera triangular. Remata amb plomatge granat jaspiat en negre. Els Caps de Cor rematen amb plomes blanques. Sandàlies marrons amb reblons daurats i, a les canyelles, polaines també reblades amb creu al centre.
Dones: túnica blanca, amb doble rivet daurat en mànegues, coll i faldó i cenyida per faixí morat amb insígnia. Al pit, imatge brodada del Natzaré. Capa del mateix color que el faixí que enganxa a la túnica amb botons daurats. Al cap, corona de flors blanques i morades. Calcen sabata blanca.
Caputxos: túnica i caputxó blancs, botonadura morada, així com faixí morat que presenta, al centre, corona d’espines amb els tres claus. El caputxó, que remata en línia corba, presenta al pit imatge brodada del Natzaré.
Portadors: túnica i botoneria morada, cenyida per cordó groc i rematat amb dues borles. Al coll, cordó groc de seda d’on penja un crucifix. Cobreixen el cap amb caputxó curt morat, sense visera, rematat amb borla.
Insígnia: Corona d’espines que envolta tres claus.
Bàcul: Soldat romà: llança amb banderola bicolor groga i roja.
Dones: ciri curt platejat.
Caputxos: ciri llarg de color marró.
Seu Canònica: Capella de Ntra. Sra. del Rebollet (Parròquia de Sta. Maria, la Major, d’Oliva).
Seu Social: Avinguda de Sisterón, 11.
Cristo del Amor
Fundació: 28 de novembre de 1962.
Imatge: “Cristo del Amor” (conjunt escultòric de fusta de cedre sense policromar, conformat per la imatge de Crist crucificat amb la Verge Maria a la dreta i sant Joan a l’esquerre).
Escultor: José Estopiñá Ribes.
Anda: El tron és obra de l’ebenista local Francisco Barber i el treball en cuir de Maria Jesús Alemany Mollá i Pepita Pardí.
Nombre de cofrades: 117.
Nombre de portadors: 8.
Estendard: Confeccionat amb tela de setí, presenta, al centre i de color blau, cor brodat en roig d’on naix una flama, envoltat d’una creu daurada rematada a la part superior per una corona. A la part alta trobem l’escut de la ciutat d’Oliva. Al revers, en color daurat, es mostra l’advocació de la germandat i l’any en què va eixir en processó per primera vegada.
Indumentària: Vesta i caputxó daurats amb capa i faixí blau que completen amb emblema brodat
en roig i daurat.
Insígnia: Cor de color roig d’on naix una flama, envoltat per creu daurada. Al cercle que es forma entre el cor i la creu, trobem el nom de la germandat.
Bàcul: Varal que remata amb vidre amb forma de flama que fa de llum.
Seu Canònica: Parròquia de Santa Maria, la Major, d’Oliva.
Seu Social: Junta Central de la Setmana Santa.
Nostra Senyora de la Pietat
Fundació: 12 d’abril de 1961.
Escultor: Miguel de Sales (1951).
Nombre de cofrades: 245.
Nombre de portadors: Més de 40.
Estendard: Sobre tela blava de vellut, al qual se li ha aplicat una tècnica de brodat, en relleu. Destaca la galeta central, de vellut morat, amb l’anagrama i símbol de la germandat, i també destaquen les fulles d’assutzena (lilium candidum, o lliri blanc), que simbolitzen la Verge Immaculada. Els colors blau i morat són els de la germandat.
Indumentària: Germandat: Vesta de color morat, amb botons de color blau, cordó groc, caputxó de color morat, i capa blava, amb la insígnia a l’esquerra. Calcer negre.
Portadors: Vesta de color morat, amb botons de color blau, faixí blau amb l’anagrama de la germandat, amb caputxó de cara descoberta, de color morat, i sandàlies negres.
Banda: Vesta de color morat, amb botons de color blau, faixí blau amb l’anagrama de la germandat, i capa blava, amb la insígnia a l’esquerra. Calcer negre.
Insígnia: Cor de color groc, del qual naix una creu, amb el llençol, a la dreta una llança i a
l’esquerra una escala. Antigament al lloc del cor hi havia un núvol.
Bàcul: De color alumini, llis, rematat amb la insígnia, de la qual ix una llum.
Seu Canònica: Parròquia de Sant Roc d’Oliva.
Seu Social: Junta Central de la Setmana Santa.
Vera Creu
Fundació: 1957.
Imatge: Creu. (1965). Creu de fusta assentada sobre templet que alberga el Lignum Crucis i flanquejada als quatre cantons pels evangelistes.
Escultor: Antonio Sanjuan.
Nombre de cofrades: 160.
Nombre de portadors: 10.
Estendard: Sobre fons roig, la Vera Creu al centre, en color daurat. Amb filigranes daurades als quatre cantons i la inscripció “Germandat de la Vera Creu” en la part inferior.
Indumentària: Caputxó, túnica i sabates de color blanc. Capa, faixí i botonadura de color roig.
Insígnia: Vera Creu.
Bàcul: Varal de forja daurat amb la Vera Creu i amb llum.
Els xiquets porten una creu de fusta ornada amb el sudari.
Seu Canònica: Parròquia de Santa Maria, la Major, d’Oliva.
Seu Social: Junta Central de la Setmana Santa.
Sant Sepulcre
Fundació: 1953.
Imatge: Sepulcre (1955). Obra donada per Francisco Savall Alcaraz.
Crist Jacent (1953).
Verge de l’Esperança.
Escultor: Del sepulcre: José Casanova.
Del Crist: José Estellés Achótegui.
De la Verge: Antonio Lucena.
Nombre de cofrades: 215.
Nombre de portadors: Del Sant Sepulcre: 48 portadors.
De la Verge de l’Esperança: 42 portadores.
Estendard: Confeccionat amb vellut blau fosc amb brodats en or que orlen l’oval amb la creu de Jerusalem. Remata a la part alta amb corona reial sobre la lletra “S” fusionada amb tres claus. Masteler daurat coronat amb el sepulcre.
“Simpecado” de la Verge de l’Esperança: confeccionat amb tissú daurat i brodat amb fil d’or. Al centre oval brodat amb l’escut del Sepulcre i l’escut de Maria i coronat amb la corona reial. Masteler de metall daurat, coronat amb l’escut de Maria i corona reial.
Indumentària: Confrares: túnica morada amb botonadura blanca cenyida per cíngol daurat, capa de color blanc i caputxó alt morat. Guants blancs i sabata negra.
Portadors: túnica morada amb botonadura blanca i manega, efecte camisa. Cíngol daurat i caputxó morat baix. Guants blancs i sandàlia negra. Al damunt escapulari.
Portadores: túnica de color morat amb botonadura blanca i manega, efecte camisa, en blanc. Cíngol daurat i mocador blanc per al cap. Guants blancs i sandàlia negra. Al damunt escapulari.
Insígnia: Creu de Jerusalem o Creu de les Creuades amb bany d’or.
Bàcul: Varal daurat amb reproducció del sepulcre a la part alta. S’empra el Dilluns i Divendres Sant. S’il·lumina amb centelleig roig.
Seu Canònica: Parròquia de Santa Maria, la Major, d’Oliva.
Seu Social: Junta Central de la Setmana Santa.
Nostra Senyora dels Dolors
Fundació: 1622. A la segona època 1962.
Imatge: Nostra Senyora dels Dolors. Talla de fusta policromada.
Nostra Senyora de la Soledat. Per comanda de don Mateo Bertomeu i Maria Alcaraz.
Escultor: De la Dolorosa: José Maria Ponsoda Bravo (Barcelona, 1882-València, 1963). Data: anys 40.
De la Soledat: Miguel de Sales, 22 de març de 1956
Nombre de cofrades: 335.
Nombre de portadors: De la Dolorosa: 48.
De la Soledat: 38. Membres de la banda: 105 components, tots confrares de la Germandat.
Estendard: 4 estendards. L’últim confeccionat per al 50é aniversari en doble malla daurada. Al centre i rematades per corona reial, dues cartel·les amb la M de Maria i el cor.
Indumentària: Vesta de 1962.
Per als confrares: túnica negra amb botonadura capa i faixí verd amb l’anagrama de Maria. Capirot alt negre per als confrares i baixet per als portadors i banda, amb isígnia al front. Sandàlies, calcetins i guants negres.
Per als portadors dels passos: des de l’any 2000. Caputxó baix amb insígnia al front i amb la cara destapada. Faixí de vellut.
Insígnia: Al costat esquerre de la capa, brodat en fil d’or, el cor amb les set espasses, iconografia dels set dolors.
Medalla: Amb cordó verd i cor daurat en esfera amb 7 punyals.
Bàcul: Blandó de 160 cm. amb càrrega de cera líquida, rematat per caputxeta i platet de llautó.
Seu Canònica: Parròquia de Santa Maria, la Major, d’Oliva.
Seu Social: Junta Central de la Setmana Santa.
